Els arquitectes estem explorant la nova dimensió on entrem amb la incorporació de la Intel·ligència Artificial conscients de l'afectació transversal i multidisciplinar que tindrà en tots els àmbits de les nostres vides.
El COAC ens va regalar una panoràmica del futur proper agrupant uns excel.lents pensadors per orientar-nos. Resaltem l'optimisme de tots ells enfront de la por davant aquesta nova eina disruptiva
Lluís Nacenta va introduir el terme logocentrisme, que es refereix a la paraula com a eix central de la producció de contingut visual, el prompt arquitectònic. Ens pregunta si canviarà la IA la nostra IDEA d’arquitectura a causa de la introducció de noves eines i procediments?
Mario Carpo ens alerta sobre les dades sesgades que sempre acompanyaran la IA i a preguntar-nos qui i perquè les introdueix. Ens anima a clarificar conceptes i a establir un canon dins de la IA per a l’arquitectura del futur. Més feina pels arquitectes
Els urbanistes 300.000 Km/s ja estan entrenant la IA obtenint mapes segmentats de percepcions dels barris amb l'objectiu de tenir una potent eina per crear ciutats habitables. També ens van alertar sobre el viaix sesgat dels 'recomanadors', que poden afectar negativament la qualitat de l’espai públic. Cal treballar sense mandra essent els arquitectes els recomanadors o entrenadors d'un futur habitable amb millores ambientals
Ciro Najle ens va sorprendre amb una allau d’imatges d’edificis tunejats per explicar la ciència de l’art del SOROLL. La producció és consum i el consum és producció. Aquesta hipercultura arquitectònica és vital, lúdica i promíscua. Cada “mort” de l’art o l’arquitectura reneix d’una manera més pràctica, vigorosa i fèrtil.
Julia Capomaggi i Nil Brullet ens mostren com ensenyen a la IA per tenir una excel.lent base de dades d'habitatge social.
És important recordar que, malgrat tots els avenços tecnològics, la creació d'espais habitables per les persones deixant espai al planeta pels animals i plantes, segueix sent el nucli de la nostra professió.